Les clàusules sòl/sostre en un préstec hipotecari determinen el tipus mínim i màxim d’interès que s’aplicarà a l’amortització de la hipoteca, amb independència de les oscil•lacions dels interessos ordinaris.

El terra de la hipoteca és aquell percentatge fix que s’aplicarà obligatòriament durant tota la vida de la hipoteca, encara que l’Euribor o la suma de l’Euribor més el diferencial pactat sigui inferior a aquest percentatge prefixat.

És a dir, si l’Euribor baixa i calculant l’Euribor més el diferencial pactat és inferior a aquest tipus mínim de la clàusula sòl, ens aplicaran sempre aquest tipus.

Els bancs van introduir també la clàusula sostre perquè no hi hagués tant desequilibri per al consumidor, pactant així un màxim, circumstància que es molt difícil que es produeixi.

Entre el 30% i el 40% dels préstecs hipotecaris subscrits a Espanya tenen entre les seves clàusules la de sòl/sostre; ara bé, aquest tipus de clàusules són legals, sempre i quan es compleixin els requisits de la transparència en la informació facilitada per els Bancs en el moment de la constitució del préstec hipotecari.

El més aconsellable per intentar eliminar aquests tipus de clàusules és, en primer lloc, parlar amb el director de la oficina que va atorgar el préstec hipotecari, i si després de les gestions realitzades davant dels diferents departaments d’atenció al client, l’entitat no elimina aquesta clàusula, al client no li queda més opció que la vía judicial.
Perquè un jutge pugui declarar nul•la una clàusula sòl/sostre, ha d’acreditar degudament que hi ha hagut una falta de transparència per falta de informació de l’entitat bancària en el moment de la constitució de la hipoteca.

És el banc qui ha de provar davant del Jutge que va donar la informació precisa al seu client quan va constituir la hipoteca.

En les sentències que fins al moment s’han dictat declarant la nul•litat de les referides clàusules, no hi ha uniformitat en quant a la devolució dels interessos ja satisfets, encara que les últimes sentències ja s’estan mostrant favorables a aquesta retroactivitat aplicant determinants preceptes del Codi Civil.

L’esposa va consentir que el marit hipotequés l’habitatge familiar, la qual cosa determina la validesa del negoci hipotecari.

El Tribunal Suprem ha decidit atribuir l’habitatge familiar d' una dona separada i amb filles a una societat anònima que la va adquirir en subhasta pública després que el seu ex-marit deixés de pagar la hipoteca. La sentència de la Sala civil revoca altres dos anteriors del Jutjat i de l'Audiència Provincial de Madrid que havia fallat a favor del dret de la ex dona a la possessió de l’habitatge familiar enfront del dret de l’entitat adjudicatària.

El conflicte va tenir el seu origen en l' impagament de l’ex-marit del préstec hipotecari que va subscriure sobre l’habitatge familiar, en el terme de Navacerrada. El banc va executar la hipoteca i l’habitatge es va adjudicar en subhasta a una societat anònima, que va reclamar el seu dret a posseir-la. El jutjat de Colmenar i l'Audiència de Madrid van declarar la preferència de la dona enfront de l’entitat adjudicatària.

Ara, el Suprem, en una sentència de la qual ha estat ponent la Magistrada Encarnación Roca, ha resolt que la possessió de l’habitatge ha de lliurar-se a l’entitat que la va adquirir en la subhasta.

El Suprem explica que l’esposa va consentir que el seu marit hipotequés l’habitatge familiar, la qual cosa no solament determina la validesa del negoci hipotecari, sinó que a més comporta que la dona no pugui oposar un dret de possessió de l’ús de l’habitatge atribuït a ella i a les seves filles en la sentència de separació, enfront del dret de l’adjudicatari.

"De no haver intervingut crisi conjugal", raona la sentència, "no hi hauria cap dubte que s’hauria produït el llançament dels esposos com a conseqüència de l’adjudicació de l'immoble al tercer adquirent".

Assessorament Responsable